Sobreviure o Viure? Quan la salut mental xoca amb la precarietat
- Mar 9
- 3 min de lectura
Actualitzat: Apr 17
La salut mental dels adolescents i de les persones adultes joves és un tema que preocupa cada vegada més a la societat, especialment en zones amb altes taxes de precarietat econòmica i social. Les dades recents ens ofereixen una visió preocupant sobre la situació a Barcelona, on els barris més desfavorits presenten una prevalença més alta de risc de mala salut mental. Aquesta desigualtat no només posa en evidència les mancances estructurals de la ciutat, sinó que també ens interpel·la com a societat a buscar solucions tant individuals com col·lectives.
Segons l’enquesta FRESC 2021, el 20% de les noies i l’11% dels nois d’entre 13 i 19 anys a Barcelona es troben en risc de patir mala salut mental. Aquest risc no només és més alt entre les noies, sinó que també es veu agreujat en els barris amb pitjors indicadors socioeconòmics. Entre les persones adultes joves (18-35 anys), la situació no és gaire millor: el 32% de les dones i el 22% dels homes es troben en risc, segons l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021. Aquests percentatges augmenten dràsticament en zones com la Zona Nord del districte de Nou Barris, on el 51% de les dones i el 49% dels homes d’aquesta franja d’edat presenten risc de mala salut mental.
La Zona Nord: Una Realitat Precaritzada
La Zona Nord de Nou Barris és un exemple paradigmàtic de com els determinants socials impacten directament en la salut mental. Aquesta àrea presenta els pitjors indicadors socioeconòmics de la ciutat, amb altes taxes de precarietat laboral, dificultats per accedir a un habitatge digne i una manca generalitzada de perspectives de futur.
En aquest context, la desesperança es converteix en un sentiment omnipresent. Els desnonaments constants, l’abandonament escolar per part d’amics i amigues, i la lluita diària per arribar a final de mes són realitats que afecten profundament el benestar emocional dels i les joves.
Tal com apunten diversos estudis, els factors socials, econòmics, polítics i ambientals tenen tant o més pes que els individuals a l’hora de determinar la salut mental. Quan les opcions vitals estan limitades per unes condicions estructurals adverses, la capacitat d’imaginar un futur millor es redueix dràsticament. En aquest context, mantenir l’optimisme esdevé un repte titànic.
Tot i la gravetat del panorama, existeixen opcions per revertir aquesta situació. En el seu llibre “Malestamos: cuando estar mal es un problema colectivo”, Javier Padilla i Marta Carmona proposen una visió integradora per abordar el malestar emocional. Segons els autors, no es tracta només d’escollir entre una perspectiva individual (com anar al terapeuta) o una perspectiva polititzada (com unir-se a un sindicat), sinó d’entendre que la solució requereix una combinació d’ambdues mirades. El treball individual és important, però només tindrà un impacte real si es complementa amb estratègies col·lectives basades en la solidaritat i la cura mútua.
Aquesta visió ens porta a plantejar diverses línies d’actuació que poden contribuir a millorar la situació:
1. Promoure una ciutat igualitària: És imprescindible garantir que els drets humans es respectin en tots els barris de Barcelona. Això inclou una distribució més equitativa dels recursos i serveis públics.
2. Crear infraestructures socials per fomentar la cura col·lectiva: Espais com el futur Casal de Joves a la Zona Nord poden ser claus per construir xarxes de suport emocional i social. Aquests espais autogestionats poden actuar com punts d’inflexió, oferint alternatives per relacionar-se i compartir experiències.
3. Implementar polítiques d’arrelament: Sentir-se part d’una comunitat és essencial per tenir seguretat i control sobre el futur. Polítiques que fomentin l’arrelament poden ajudar a generar aquesta sensació d’estabilitat.
4. Garantir una vida digna: Mesures com l’ingrés mínim universal, l’accés universal a l’habitatge i la dignificació del treball reproductiu són essencials per reduir les desigualtats estructurals que afecten directament la salut mental.
Tot i les dificultats, és important recordar que encara hi ha marge per actuar. Les dades són alarmants, sí, però també ens ofereixen una oportunitat per reflexionar i actuar col·lectivament. La salut mental no és només una qüestió individual; és un reflex dels condicionants socials que ens envolten. Per això, qualsevol solució ha de ser integral, abordant tant les necessitats personals com els problemes estructurals.
En un moment en què la desesperança sembla guanyar terreny, apostar per la solidaritat i la cura col·lectiva pot ser l’antídot més efectiu. Construir una ciutat més justa i igualitària no només és possible, sinó també necessari per garantir un futur on tothom pugui viure amb dignitat i esperança. Perquè al final, estar millor no és només un desig individual; és un objectiu col·lectiu que ens beneficia a totes i tots.
Article fet i desenvolupat amb l'ajuda de les Tècniques de Salut Pública de Zona Nord i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
