top of page

La pau no és una treva: Nou Barris en vaga per Palestina

  • 5 hours ago
  • 4 min de lectura

El dimecres 15 d’octubre, mentre els grans mitjans celebraven un suposat “alto al foc” a Gaza, els carrers de Nou Barris van decidir no desconvocar la vaga general. Perquè aquesta vaga no era una jornada més. Era, i és, una denúncia estructural contra un sistema colonial, militar i econòmic que continua intacte.

Pancarta a Virrei Amat convocant a la vaga general noubarris.info
Pancarta a Virrei Amat convocant a la vaga general noubarris.info

Les veïnes van sortir al carrer, els piquets van tallar carrers i els crits van trencar la rutina dels barris:

“Del riu al mar, Palestina vencerá!” “No és una guerra, és un genocidi!”

Els sindicats alternatius i els col·lectius solidaris van ser clars: no es pot celebrar una treva mentre persisteix la injustícia. La guerra pot silenciar-se als informatius, però no als carrers.

Per què la vaga del 15-O segueix convocada

La decisió de mantenir la vaga després de l'enunciat alto al foc no era una qüestió de gestos ni de calendaris. Era una posició política. Aquestes són les raons per les quals el moviment no va retrocedir ni un pas:

  • Perquè l’alto al foc no desmantella el règim colonial. La maquinària d’ocupació continua funcionant, sota noves excuses diplomàtiques.

  • Perquè l’ocupació militar i colonial persisteix tant a Gaza com a Cisjordània. Els checkpoints, els assentaments i els bombardejos selectius segueixen sent rutina.

  • Perquè el corredor humanitari obert és insuficient. No n’hi ha prou amb deixar entrar camions: cal garantir que la població rebi tota l’ajuda necessària, sense condicionaments ni bloquejos.

  • Perquè el règim d’apartheid encara és vigent a tota Palestina. Des de Jerusalem fins a Hebron, el control territorial i la segregació legal continuen intactes.

  • Perquè l’acord no reconeix els crims de guerra ni demana cap responsabilitat a l’Estat d’Israel ni als seus responsables polítics o militars. La impunitat és absoluta.

  • Perquè l’acord ignora el dret d’autodeterminació del poble palestí. Parlar de pau sense llibertat és perpetuar l’ocupació amb un altre nom.

  • Perquè l’embargament d’armes anunciat per l’Estat espanyol encara no s’ha aprovat. Continuem exigint-lo: ni una bala més per a l’exèrcit genocida.

  • Perquè exigim que s’aturi l’augment en despesa militar i que aquests diners serveixin per reforçar serveis públics precaritzats. No volem hospitals sense metges mentre s’omplen els hangars de guerra.

Aquestes raons van recórrer les pancartes, els megàfons i les mirades de milers de persones a tot el territori. La treva no és pau. La pau és justícia, i encara no ha arribat.

A Nou Barris, més d’un centenar de persones van recórrer el passeig Verdum i el carrer Pi i Molist amb pancartes i consignes que travessaven la hipocresia institucional:

“Israel assassina, Europa patrocina.” “Boicot Israel, solidaritat amb Palestina!”

La marxa va culminar a Virrei Amat, on les manifestants van agafar el metro per unir-se a la protesta estudiantil a Sants. I a la tarda, una nova columna va sortir de la plaça Ángel Pestaña. Quan la marxa va passar per davant de la caserna de bombers, aquests van fer sonar les sirenes de tots els camions, un gest de suport que va ressonar com un crit de dignitat col·lectiva.

A Nou Barris, la solidaritat no és caritat: és memòria obrera, és internacionalisme.

Gaptek: la guerra també té seu a Nou Barris

El punt més tens de la jornada va arribar a l’Avinguda Rio de Janeiro, davant del número 56, on s’aixeca l’edifici Meridià. Allà hi té la seu Gaptek, una empresa catalana de tecnologia i construcció militar.

Pintades a l’edifici Meridià, a l’Avinguda Rio de Janeiro 56, denunciant la presència de l’empresa de tecnologia militar Gaptek. Noubarris.info
Pintades a l’edifici Meridià, a l’Avinguda Rio de Janeiro 56, denunciant la presència de l’empresa de tecnologia militar Gaptek. Noubarris.info

Les manifestants s’hi van aturar per assenyalar-la: pintades, crits, un manifest llegit amb ràbia i lucidesa. Perquè sí, la guerra també es fabrica a Nou Barris.

Gaptek construeix bases militars, hangars, magatzems d’armes i infraestructures per a exèrcits, principalment per als Estats Units. I, segons les entitats denunciants, aquesta tecnologia acaba servint a l’exèrcit israelià, el mateix que bombardeja Gaza amb total impunitat.

El vincle és clar: el Centre Delàs d’Estudis per la Pau la situa al seu Mapa de la indústria militar a Catalunya, amb més de 83 milions d’euros facturats entre 2009 i 2023, i 34 milions de benefici net. 

Comunicats de Gaptek publicats a la seva web noubarris.info
Comunicats de Gaptek publicats a la seva web noubarris.info

L’1 de juliol d’aquest any, Gaptek va anunciar una nova seu als EUA, i el 4 de juliol felicitava “a todos nuestros socios y amigos en Estados Unidos”. Un missatge aparentment banal, però que retrata perfectament la normalització del negoci amb la mort.

“Cada euro en guerra és un euro robat a la vida”, va llegir una activista davant la seu de l’empresa.

Gaptek no és una excepció. Catalunya és avui una peça clau del complex militar-industrial europeu. Més d’un centenar d’empreses operen al territori en sectors relacionats amb la defensa, la seguretat o la tecnologia de control. Aeroports, drons, ciberdefensa, biometria, logística militar. Tot això es fabrica aquí, en polígons industrials i laboratoris universitaris.

I mentre les escoles cauen a trossos i els CAPs funcionen a mig gas, els pressupostos militars es multipliquen. És el mateix patró de sempre: retallar drets socials per reforçar l’aparell repressiu. El capitalisme armat es nodreix de la precarietat de la seva pròpia població.

La guerra, al cap i a la fi, també és un negoci interior.

Pintades a l’edifici Meridià, a l’Avinguda Rio de Janeiro 56, denunciant la presència de l’empresa de tecnologia militar Gaptek. Noubarris.info
Pintades a l’edifici Meridià, a l’Avinguda Rio de Janeiro 56, denunciant la presència de l’empresa de tecnologia militar Gaptek. Noubarris.info

La jornada va culminar a Sants, on més de 50.000 persones van sortir al carrer fins al consolat d’Israel, blindat pels Mossos com si protegir un estat genocida fos un deure institucional. Banderes palestines, estelades, col·lectius feministes, sindicats i joves de tot arreu van convertir la ciutat en un clam popular:

“No és una qüestió d’orient o occident, és una qüestió d’humanitat.”

L’ambient era de ràbia i esperança, de resistència compartida. La solidaritat internacionalista va tornar a omplir els carrers.

La vaga del 15 d’octubre no va ser només una jornada de protesta, sinó una declaració política col·lectiva. Una manera de dir: no ens enganyareu amb treves mentre continueu assassinant pobles.

Perquè la guerra no és només allò que passa a Gaza. És allò que passa quan una empresa catalana signa contractes amb el Pentàgon. Quan un govern parla de pau i ven armes. Quan un barri obrer és convertit en seu logística de la mort.

Full volant repartit durant la manifestació de la tarda a Nou Barris. noubarris.info
Full volant repartit durant la manifestació de la tarda a Nou Barris. noubarris.info

Nou Barris ha tornat a demostrar que els barris populars no només sobreviuen: lluiten. I mentre hi hagi empreses que construeixin armes, hi haurà veïnes disposades a construir resistència.


 
 
Per qualsevol dubte, suggeriment o col·laboració, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de:

Correu electrònic
info.rdperiferia@gmail.com

Xarxes socials 

  • X
  • Instagram

© 2024 Creat per Raíces de Periferia

bottom of page