El crit silenciat del sector social a la Zona Nord
- Jun 4
- 5 min de lectura
Als barris de la Zona Nord de Barcelona —Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona—, les entitats socials fa anys que actuen com a puntal fonamental per sostenir el dia a dia de centenars de persones, especialment criatures, joves i famílies. Mitjançant casals infantils, centres oberts i projectes comunitaris, aquestes iniciatives treballen amb vocació i compromís, tot i fer-ho sovint en condicions marcades per la precarietat estructural. Contractes inestables, recursos insuficients, equips fatigats i infraestructures inadequades són el panorama habitual que afronten aquests professionals.
Aquesta realitat no és exclusiva de la Zona Nord, sinó que reflecteix una crisi generalitzada del sector social a Catalunya. Les dades mostren que més del 60% de les persones que treballen en aquest àmbit pateixen sous baixos, alta rotació laboral i una càrrega emocional i burocràtica que dificulta mantenir projectes de qualitat a llarg termini. Però a les perifèries urbanes, com la Zona Nord de Barcelona, aquesta situació es veu agreujada per la invisibilització i l’infrafinançament crònic.
Davant d’aquesta situació, diversos centres socials del territori han decidit unir forces per donar visibilitat a la precarietat que afecta el sector des dels seus espais. L’objectiu no és victimitzar-se, sinó denunciar una problemàtica estructural que limita la capacitat d’acompanyar les persones amb dignitat i transformar les realitats socials. Aquestes entitats reclamen un canvi urgent en les polítiques públiques, posant la vida i les cures al centre per garantir unes condicions laborals estables i adequades.
Aquest article vol ser un reflex de les veus dels equips que cada dia treballen amb esperança, però també amb el cansament acumulat d’una tasca que sovint queda fora del focus institucional. És hora de dir prou. És hora de reconèixer el valor del sector social com a peça clau per construir una societat més justa i inclusiva.
Associació Ubuntu
Des de l’Associació Ubuntu denunciem la situació de precarietat estructural que vivim com a centre i com a professionals del sector social. Actualment, ens trobem en un moment crític pel que fa als espais que utilitzem per dur a terme els nostres projectes. No és una realitat exclusiva de la nostra entitat, sinó una problemàtica generalitzada que afecta moltes iniciatives del territori.
Tenim dos locals llogats que, actualment, estan amagats rere una bastida amb una lona gegant. Un d’ells, a més, té el sostre completament obert a causa d’un escapament d’aigua de l’edifici, fet que ens impedeix utilitzar-lo i ens obliga a cercar espais prestats per continuar les activitats. És el cas del projecte de petita infància “Espiral”, que ara desenvolupem provisionalment al local de Les Usina. La resta de projectes —el CAU, el Centre Obert, l’Iqembu i el Trampolí— es realitzen en espais cedits com l’Institut-Escola Ferrer i Guàrdia o el Centre Cívic, tots dos amb goteres i condicions inadequades.
Aquesta manca d’infraestructures dignes i l’absència d’inversió pública dificulten greument la nostra tasca educativa i comunitària. A més, detectem una mancança especialment preocupant: l’atenció a infants i adolescents amb problemàtiques de salut mental. A l’escola, algunes criatures compten amb vetlladors i vetlladores, però aquest suport desapareix en arribar als nostres serveis, i nosaltres no tenim recursos per oferir-los un acompanyament individualitzat i especialitzat.
Davant d’aquesta situació, reclamem amb urgència una inclusió real per als infants amb necessitats educatives especials, recursos específics per garantir un acompanyament de qualitat i l’adequació d’espais dignes i accessibles. Així mateix, exigim una intervenció decidida per reparar les infraestructures bàsiques del territori —com escales mecàniques i ascensors—, que són clau per garantir l’accessibilitat i la vida quotidiana al barri.
Ubuntu neix des de l’arrel comunitària i amb una vocació transformadora, però no podem seguir sostenint aquesta feina tan essencial sense el suport, els recursos i el reconeixement que mereix.
Centres Oberts de Torre Baró i Llops del Taga
L’equip educatiu dels Centres Oberts de Torre Baró i Llops del Taga sabem que el treball socioeducatiu no es pot sostenir des de la precarietat. Els espais d’atenció a la infància i adolescència són molt més que serveis: són xarxes de suport, referents positius i llocs segurs que sovint esdevenen l’únic punt d’estabilitat en contextos marcats per la incertesa i l’exclusió social.
Treballem amb infants i adolescents que conviuen amb situacions de gran complexitat: violència estructural i masclista, dols migratoris, racisme quotidià, manca de regularització administrativa, infravienda, absència d’atenció psicològica i emocional, entre moltes altres. Alhora, les famílies fan un esforç constant per sostenir el dia a dia, tot i viure en condicions precàries i amb escassos recursos.
Com a professionals, també vivim en una situació d’alta precarietat: jornades parcials, sous baixos i una gran inestabilitat laboral que repercuteix directament en la qualitat de l’acompanyament educatiu. Quan no hi ha continuïtat als equips, es trenquen els vincles, i amb ells, la confiança i els processos de vida que intentem acompanyar.
A això se suma una ràtio que considerem inadequada: 1 professional per cada 10 infants, tal com marca la Cartera de Serveis Socials de Catalunya, és una proporció que dificulta oferir una atenció propera, personalitzada i respectuosa amb la singularitat de cada criatura.
Per això, exigim millores estructurals immediates: condicions laborals dignes per als equips educatius, més recursos i serveis per a les famílies, i ràtios que permetin un acompanyament real i transformador. No volem només resistir: volem construir espais de vida, de cura i de justícia educativa des de la dignitat que el nostre territori mereix.
PES Cruïlla (Centre Obert, UEC, PFI, SAF, Minions, Divendres Alternatius, Ktaller, CPI, Incorpora, Prelaborals Pedraforca, Pis Pinardi, Accions Comunitàries):
Des del PES Cruïlla volem posar paraules a la precarietat que vivim com a professionals del sector social i com a agents comunitaris arrelats al barri. Treballem amb passió i compromís, però sovint sense les condicions mínimes per fer-ho de manera sostenible.
El sistema de finançament actual ens aboca a una incertesa constant: cada any hem de tornar a demanar subvencions sense garanties de continuïtat, i això fa que els projectes socials visquin en una provisionalitat crònica. L’Administració ens exigeix cuidar dels altres, però no ens cuida a nosaltres. I tot i fer-ho des de la vocació, ens veiem obligades a assumir càrregues que generen un alt risc psicosocial, amb conseqüències com l’ansietat, l’estrès o la frustració.
Els sous que rebem són clarament precaris i molt allunyats del que cobren altres professionals de l’àmbit educatiu, com els del Departament d’Educació. A més, la manca de reconeixement institucional s’agreuja per la situació del territori: vivim en un barri sovint abandonat, on les actuacions públiques són puntuals i desconnectades de les necessitats reals. Ens manca escolta, estabilitat i una aposta clara pel desenvolupament comunitari.
Davant d’aquesta realitat, reclamem mesures urgents per millorar el nostre treball social i educatiu: habitatge digne amb acompanyament integral, menys burocràcia, presència d’educadores de carrer, comerços vius i accessibles, espais d’oci inclusius per a totes les edats i, sobretot, la possibilitat que les persones es quedin i arrelin al territori.
Des del PES Cruïlla seguim treballant, tot i les dificultats, perquè creiem en el valor de les xarxes comunitàries, en la transformació social i en la força dels barris populars. Però no volem continuar saltant murs i apagant focs. Volem construir amb garanties, amb estabilitat i amb la dignitat que mereixem com a sector i com a territori.
Aquest article no és només una denúncia. És una crida col·lectiva per dignificar la tasca socioeducativa i reconèixer la seva importància vital als barris populars. No podem continuar sostenint serveis essencials amb pedaços, voluntat i precarietat. Les professionals que cuiden també necessiten ser cuidades. Les criatures que viuen la desigualtat estructural mereixen espais estables, dignes i transformadors.
Des de la Zona Nord alcem la veu perquè sabem que aquesta realitat no és puntual ni anecdòtica, sinó estructural i urgent. Exigim polítiques valentes que apostin per la vida, per les cures i pel reconeixement de la feina comunitària com a eix de justícia social.
